l'entrada anual

Doncs ja fa uns dies que hi penso, i he de confesar que aquest any m'ha fet mandra posar-m'hi. Suposo que hi he pensat en ple periode de vacances, he pensat que tornaria a posar fotos semblants a les de l'any passat, que tot ja és massa semblant... i això fa mandra. Però també he pensat: eps, una història i cert compromís no es poden deixar penjats per mandra. Pensem-ho com un àlbum de fotos amb els mateixos capítols, que van evolucionant. I en això m'hi poso.

Capítol de cosins, endavant. Sempre s'ho passen bé, i més si hi ha menjar pel mig. Amb els cosins de Lleida o les de Barcelona, tant fa.

Fins i tot amb els meus cosins (bé, els fills dels meus cosins)

I el futbol segueix allà tot i que aquest any està sent deplaçat per fornite... Ja veurem com acaba.

L'estiu ens va portar tot un descobriment de vacances: el Valle de Foz, a Astúries. Vam arribar, vam descobrir, vam caminar, vam menjar...

Tot molt bé.

Estic ara pensant que això acabarà sent un bloc de menjars, o que majoritàriament ens fem fotos menjant. Exemples:

Foto bucòlica per acabar: l'hivern passat va nevar, i en tenim la prova:

Fins aquí el capítol bloc 2018. Propòsit per a l'any que ve: pensar més en el bloc a l'hora de fer fotos, o fer fotos pensant en el bloc, o endreçar-les pensant en el bloc, o pensar en capítols/fotos per al bloc... 

Encara cal?

És la pregunta que m'he fet quan he recordat que enguany encara no he escrit l'entrada anual al bloc del Pau.

Ara em fa mandra per la falta de costum suposo, però va, faig l'esforç. Sóc conscient que no ha estat un any fàcil pels problemes de salut, però ara que ja ha passat tot, cal escriure i recordar aquest ja passat any 2017, doncs és el que li quedarà al Pau i a qui ho vulgui seguir llegint.
La primera la fa ell. Quan vam anar a Saragossa a la primavera, si ell veu la càmera, vol provar. Aquí ho teniu, No està malament...

Un any en el que ha seguit jugant a futbol (ja és benjamí de segon any, i va fent...)

 Segueix sense agradar-li la paella, i per tant, de les que fem a cal Caba es perd tota la closca. Una mica d'arròs, i para de contar...









Com cada estiu, cap a Sanaüja amb els avis i cosins, a voltar, fer tard al vespre... Les sortides amb cosins sempre són benvingudes, ja sigui a Sanaüja, al riu, a Andorra... i aquest any fins i tot a Roma, on ens vam trobar (estava planificat) amb el Nil i l'Ada.

Nosaltres també vam ser a Roma: 

I ja no només els cosins de Linyola/Lleida, sinó també s´ho passa molt bé amb les cosines de Barcelona.
Aquí amb la Guida i la vinyet, que li fan fer el que volen, i ell es deixa fer, encantat.

Sempre hi ha temps per a la reivindicació, i aquest any no podíem faltar a Barcelona, això sí, amb la Teia.

I els berenars a cal Caba, sol o acompanyat, berenar o sopar, tant fa.

I una altra que no falta cap any és la nostra celebració. Primer a casa, amb pastís de galetes fet per la MRosa, i després al restaurant etíop de Gràcia a menjar Ingera.

Apa, les últimes per a fans. Crec que aquesta la va fer la Inés, alguna nit que es va quedar a dormir a Lleida.

Però n'hi ha més:

París i futbol

Les dues grans novetats de l'any. "Finalment", deuria pensar el Pau.
A l'estiu vam anar a París i vam pujar a la torre Eifffel. Va ser espectacular. Ens va agradar molt. La resta del viatge bé, també, però realment el que ens quedarà serà la pujada a la torre.

I la segona gran novetat de l'any va ser apuntar-lo a futbol. Ara juga amb el CF Linyola, i és feliç. Cada dissabte toca partit, i dos cops a la setmana entrenament. Lliga una mica, però el Pau té molt clar que si marxem, o volem fer alguna cosa el cap de setmana, aquell dissabte no hi haurà futbol. I ho porta molt bé, i tots contents.

Aquest passat any 2016 han pasat més coses, però cap de tant important com les dues anteriors.

Hem sortit d'excursió a Montblanc, a Taüll, ha baixat les falles amb els cosins (sempre els cosins)... seguim fent coses junts; i que duri.

Ah!! He de comentar activitats en les que jo hi he estat implicat directament, i que també vaig disfrutar amb el Pau.

Vam anar a veure el Barça al Camp Nou (regal de la MRosa). La cara que va posar a l'entrar al camp, veure la gespa i al Neymar escalfant no té preu. Felicitat absoluta. I a més el Barça va guanyar 6 a 0. Perfecte.

També regal de la MRosa. Un dia sencer amb el Precaris. Tocant, dinant, sopant... i el Pau i la MRosa ens van venir a veure. Aquí el tenim compartint instrument. Un gran regal per a un gran dia.

I ara medalla per a mi. De fet el Pau aquí no hi entra, perquè no li agrada la paella. En vaig fer una de molt gran (la MRosa feia de pinxe)  a cal Caba (25 racions). Aquí en teniu la prova.

 Més menjar. Sushi a Lleida, per fer goleta.

I no podia faltar la ingera.

Bloc oblidat?

Doncs gairebé oblidat... però no. Hi torno. M'hi ha fet pensat la psicòloga que ens demana més fotos del Pau per enviar-les a Etiòpia per a l'informe de seguiment del Pau (era un dels requisits del procés d'adopció)

I com deia aquell, aprofitant l'avinentesa, escric el resum de l'any.

Com cada any, a Linyola passen els Reis casa per casa, i hi deixen els regals. Ja fa un parell d'anys que diem que seran els últims, però no. I aquest any tampoc.

El que no canvia és el pastís d'aniversari: 7. I això era l'any passat; quan escric això ja està a punt de fer-ne 8. Ara és quan toca allò de "Com passa el temps, que vellets..." però no. Seguim amb esperit jove i amb ganes de fer coses mb el Pau. Ja ho anireu veient a les fotos.

Potser la novetat d'enguany és l'esport. El vam apuntar al club Atlètic Xafatolls de Mollerussa, i ja veiem que li agrada anar a córrer, però em sembla que li tira més el futbol. Ja veurem.




El que tenim clar que allà on millor s'ho passa el Pau, i cada any que passa ho tenim més clar, és amb els cosins de Linyola. El veieu aquí amb el Nil, que també corre, i ara el veieu amb tota la resta, després d'un dinar familiar dels d'anar mudat.





EPS!! pèro no oblidem a les cosinetes de Barcelona, amb qui  també s'ho passa bé, però és clar, "Tot són nenes, i petites", i a més no hi ha gaires llocs a Barcelona on sortir a córrer amb la llibertat que té a Linyola.

















Aquest estiu passat vam anar a Holanda. El primer viatge a l'estranger. Calia espavilar-se per demanar menjar, beure, adreces... "Ja ho fa el pare", però el Pau ja deia bon dia, adéu, hola, gràcies, i és clar, a l'hora de pagar "the bill".













I també a l'estiu ens vam estrenar en l'excursió a la muntanya, amb nit a un refugi de muntanya inclosa. Va ser a la Vall Farrera, i realment va ser una molt bona experiència per a tots tres.







La muntanya sempre dóna gana, tanta com per acabar-se el seu esmorzar... i el meu.

Total, que ens ho seguim passant molt bé tots tres junts....

I com sempre, acabem l'any anant a menjar ingera al restaurant etíop de Barcelona. Ens encanta!!!